El museu s’integra a la trama urbana característica en la qual els carrers s’adapten a la topografia resseguint les corbes de nivell. És un edifici entre mitgeres on l’accés es produeix pel carrer inferior, aprofitant el major eixamplament en aquest punt. L’edifici està destinat a la difusió del treball de les fibres vegetals, principalment de la pauma, ofici tradicional del poble.
S’organitza en sales diàfanes, una per planta, que acullen de manera flexible exposicions i tallers. La planta superior es destina a sala de conferències i s’obre, a través d’una terrassa, a les espectaculars vistes i a la bona orientació.
Exteriorment l’edifici es concep com un gran contenidor a mode de cistell, on la façana interpreta amb llenguatge arquitectònic les geometries que trobem en el treball de la pauma.
En relació amb els objectes a exposar tant a l’exterior com a l’interior, predominen els materials naturals tradicionals, com la fusta o la pedra.
